Episode 166
166: Electrodomèstics
15 May 2025
23 mins 44 secs
Your Hosts
About this Episode
De què parlen els catalans?
El 29 d'abril se'n va anar la llum a tota la península Ibèrica durant bona part del dia. Què va passar exactament? Com ens va afectar? Com ho vam viure? Ens va servir per reflexionar?
Tema del dia
Aprofitant la reflexió sobre la dependència de l'electricitat, parlem dels electrodomèstics i aparells electrònics que tenim a casa, per veure fins a quin punt són necessaris o prescindibles. Som-hi!
Bonus
Parlem dels aparells electrònics que es posen de moda.
Transcripció
Andreu:
[0:15] Bon dia, Sílvia!
Sílvia:
[0:16] Bon dia, Andreu!
Andreu:
[0:18] I bon dia a tothom! Com estem?
Sílvia:
[0:20] Bé! I tu?
Andreu:
[0:22] Sí? Tot bé! Content, perquè hem rebut un missatge d'un oient que, de fet, tu coneixes o vas conèixer personalment. [Jo?] Sí. L'any passat, recordes, durant el Campus d'Estiu, que un dia em vas venir i em dius: "Andreu, no saps què m'ha passat! Estàvem al metro i m'ha vingut un noi que m'ha reconegut…"
Sílvia:
[0:40] Sí, vam xerrar! Vam xerrar aquest noi, jo, i em sembla que estàvem amb el Randy.
Andreu:
[0:47] Doncs es diu Lars. No sé si te'n recordes o si t'ho va dir.
Sílvia:
[0:50] A veure, soc molt dolenta amb els noms, llavors no, no, no… Seré sincera.
Andreu:
[0:54] Bé, doncs el Lars, un any després, pràcticament, ens ha enviat un àudio i ens fa una proposta interessant. Mira, te'l poso perquè la sentis:
Lars:
[1:04] Hola, equip d'Easy Catalan, què tal? Soc en Lars, havíem parlat una… (bé), un cop, perquè havia conegut la Sílvia al metro al Campus de l'Estiu, i fa poquet que he començat a treballar en un lloc, en un teatre, que es diu El Teatre Més Petit del Món. Es troba a Gràcia, al carrer de l'Encarnació, i allà fem... (bé), hi ha un pianista d'aquí que es diu Lluís d'Arquer i fa concerts de piano tots els dijous i dissabtes. I jo, per sort, m'he fet amic d'ell i fa tres mesos que he començat a treballar amb ell fent de taquilla i tal. I doncs, m'encantaria convidar-vos, o sigui, convidar-vos a vosaltres que vingueu al teatre a veure un concert un dia quan vulgueu i després, (bé), si us interessa, havia pensat que estaria guai fer alguna cosa amb el Lluís. Potser durant el Campus d'Estiu podria ser interessant venir al teatre amb els estudiants perquè coneguin un espai superbonic a vila de Gràcia, podríem parlar amb el Lluís de la seva música, de la seva història. Em podeu escriure i teniu dues entrades, (bé), o quatre, si voleu venir vosaltres dos o no sé qui més hi ha a l'equip. Que vagi molt bé, una abraçada. Adeu!
Sílvia:
[2:50] Renoi, escolta, ens conviden i tot, Andreu!
Andreu:
[2:54] Escolta, més àudios com aquest, eh? Nosaltres oberts a...
Sílvia:
[2:59] No ens movem per interès, eh? Però es nota una mica, Andreu.
Andreu:
[3:04] No, a veure, o sigui, carai, quina il·lusió, no?, que ens convidin a un espectacle.
Sílvia:
[3:10] Moltíssimes gràcies, moltíssimes gràcies, Lars.
Andreu:
[3:13] Sí, moltes gràcies per pensar en nosaltres.